L'any passat, pel sant, els meus pares em van regalar roba d'antaño. Bé, mocador de fer farcells, però nosaltres en diem d'antaño (o yore, si ens fem les xules i citem la Rachel en anglès). Vaig decidir que me'n faria un davantal vintage/mujeres desesperadas. M'agrada molt cuinar, però no m'agraden els davantals, em resulten incòmodes. Cuino amb roba d'anar per casa i ja està, si em taco, doncs no és tan greu. Però em feia il·lusió fer-me un davantal igualment. Hem trigat a fer-lo, però ha quedat molt mono. Disseny de ma mare, amb frunzit i tot!
El vaig estrenar per fer un pastís de cireres. Havíem quedat per dinar amb la Teresa Maria i l'Anna i a mi últimament m'ha agafat per provar de fer pastissos nous quan dinem juntes, i elles s'arrisquen a tastar-los voluntàriament (són sacrificades!). La recepta és de la sogra de la Irene. És que la Irene sempre em parlava tan bé del pastís de cireres que menja quan van a visitar els sogres a França, que em venien moltes ganes de tastar-lo.
- 1/2 tassa de sucre
- 3 ous
- 2 tasses de farina
- 1 sobre de llevat
- 1 tassa de llet
- 1 sobre de sucre de vainilla
- 1/2 tassa d'oli de gira-sol
- 600 g de cireres
Els ingredients s'han d'anar barrejant seguint l'ordre de la llista, afegint-ne un a la mescla cada vegada. Després s'aboca tot en un motlle i es posa al forn (preescalfat) a 160 graus 45 minuts de dalt i de baix, els últims minuts només de baix, i... Nyam! Va quedar boníssim! Tant, que el vaig voler repetir amb albercocs, en lloc de les cireres, i també va quedar deliciós.
Comentaris
I el pastís fa venir mooooooooooolta gana. Just aquest any que he provat per primera vegada les cireres del poble, encara em fa més ganes d'intentar-lo (i jo no sóc de cuinar gens).
Peronets!!